Conferencia de Miguel Ángel Santos Guerra IM-PRESIONANTE

Hoy he tenido la oportunidad, junto con otras compañeras de clase, de asistir a una conferencia impartida por Miguel Ángel Santos Guerra, Doctor en Ciencias de la Educación, catedrático de Didáctica y Organización Escolar en la Universidad de Málaga. Es también Diplomado en Psicología y en Cinematografía y (dato importante) ha sido profesor en todos los niveles del sistema educativo: maestro de Primaria, profesor de Bachillerato y profesor de la Universidad Complutense y de otras universidades españolas y extranjeras. De todas formas, he añadido la dirección de su blog al blogroll, aquí podreis conocerle mucho mejor.
Estamos acostumbrados a conferencias bastante aburridas y convencionales, en las que el-la conferenciante expone el tema a tratar y luego deja algún tiempo para preguntas. Pero hoy ha sido increible. ¡Qué facilidad de palabra! ¡Qué gancho tenía todo lo que decía Miguel Ángel!
De hecho, se basaba en anécdotas reales, leyendas o simplemente historias cortitas para introducir o explicar mejor todos los aspectos que quería tratar. Y, por si esto fuera poco, nos ha transmitido una cercanía y unas ganas de esforzarnos y de ser optimistas en nuestro futuro como docentes, que muy pocos-as habían conseguido. Su sentido del humor (IM-PRESIONANTE) ha hecho amena, divertida, cómoda... (y me quedo corta) la conferencia.
Bueno, sólo quería transmitir mi entusiasmo después de haber escuchado a Miguel Ángel. Podeis visitar su blog porque sus artículos son realmente interesantes y, por qué no, graciosos.

NTIC también en política

Como todas sabéis (y sino lo sabéis no sé en qué mundo vivís porque nos están bombardeando), el día 27 se convocan elecciones autonómicas y locales. Pues bien, para llevar a cabo la campaña electoral, un pueblo de Granada, Jun, ha decidido hacerse servir de las ventajas de las nuevas tecnologías.
Así pues, los candidatos o candidatas no hacen meetings, sino que se mandan vídeos de conferencias a los móviles o correos electrónicos con la información electoral. Además, me parece interesante comentar el hecho de que, gracias a las personas que facilitaban su dirección de correo electrónico para recibir la propaganda electoral, los partidos ahorraban cierta cantidad de dinero en papel, impresiones y otros recursos. Pues bien, esto ha permitido que el dinero que se hubiera invertido en estos recursos haya sido entregado a dos ONGs para causas benéficas.
Por tanto, ¿no es esta una de las cosas que nos tendrían que hacer reflexionar? Porque, además del ahorro económico, existe un increíble ahorro en papel, carteles, folletos... es decir, ¡el ahorro es también ecológico!
Bueno, espero haberos hecho reflexionar...

SOFTWARE LLIURE... CLAR QUE SÍ!

Aquest és un dels aspectes que, malgrat la meua "enemistat" amb les noves tecnologies, tinc molt clar. Suposo que serà perquè el fet d'utilitzar software lliure va carregat d'ideologia i de valors que compartisc. I amb això no vull dir que faig les coses tal i com voldria fer-les perquè, en realitat, jo utilitzo Windows com a sistema operatiu i no estic massa enterada sobre programes de software lliure. Però el cas és que, des de que vaig començar a conèixer una mica sobre el tema, procuro aprendre a utilitzar programes lliures.
Suposo que la clau està en la formació, per això és un tema tan important per a nosaltres, futures mestres. Estic segura de que, si des de que vam tocar per primera vegada un ordinador, ens hagueren explicat els avantatges del software lliure i la nostra formació haguera sigut en torn a aquest, ara moltes de nosaltres estaríem utilitzant altre sistema operatiu, editor de text, fulla de càlcul, etc.
Així doncs, penso que és molt important concienciar la societat perquè... són tot avantatges! I, per tant, des de l'escola tenim un treball molt exhaustiu a fer.
Què penseu?

Competències básiques en educació audiovisual

Això de dir que a l'escola s'ha de treballar, des d'edats ben tempranes, amb les noves tecnologies està molt bé i pareix molt fàcil. Però, com a futures mestres, hem de reflexionar sobre tot allò que açò comporta: una bona formació dels docents quant a quasi tot tipus de tecnologies i, sobre tot, convenciment de que estem fent una cosa profitosa per als nens i nenes de la nostra aula.
Així doncs, i després de llegir el document sobre les competències en educació audiovisual que es pretenen per a l'alumnat, m'he adonat de que hem de “posar-nos les piles”. Tots i totes sabem que els docents hem d'estar en continu reciclatge, hem d'estar informats sobre nous temes o metodologies per a tractar en l'aula. De la mateixa manera, doncs, no podem donar-li l'esquena a una realitat que ens envolta.
Amb aquesta reflexió, he de dir que m'ha decepcionat una miqueta el fet de comprovar que no tinc totes les competències que haurà de tenir el meu alumnat en un futur (encara que aquestes es refereixen, més bé, a la E.S.O.). Però bé, cal pensar en possitiu i confiar en què tinc temps, ganes (imprescindible) i, per què no dir-ho, confiança (cosa que abans no tenia) en les TIC.
Tanmateix, cal tenir en compte que, sinó tenim moltes d'aquestes competències és perquè no hem tingut una educació que les incloguera. Ara els temps han canviat i els nostres xiquets-es necessiten adaptar-se i involucrar-se en el món de les TIC, i nosaltres també!
Entre les competències que no tinc ben assolides puc destacar, especialment, aquelles que es refereixen a aspectes conceptuals. Per exemple, no conec la història dels avanços tecnològics; no estic informada sobre les tècniques, components i característiques d'alguns mitjans audiovisuals; i no he adquirit una terminologia adequada per a parlar d'aquests mitjans.
En canvi, crec que la majoria de les competències referides als procediments i les actituds, les tinc prou clares i assolides. De fet, són aquestes les que em pareixen realment importants, destacant aquelles que es relacionen amb l'esperit crític que volem transmetre en l'escola. Penso que és imprescindible ajudar als xiquets-es a analitzar, seleccionar i criticar allò que veuen. L'alumnat i nosaltres, les mestres, hem de tenir clar que, els missatges que rebem dels mitjans audiovisuals (sobre tot els procedents de la publicitat), transmeten certs valors i formes de vida que, moltes vegades, no són els adequats.
Per últim, volia dir que aquesta reflexió és necessària. Però no només per a aquelles persones que volen dedicar-se a l'educació, sinó també per a aquelles que ja treballen com a docents.