Competències básiques en educació audiovisual

Això de dir que a l'escola s'ha de treballar, des d'edats ben tempranes, amb les noves tecnologies està molt bé i pareix molt fàcil. Però, com a futures mestres, hem de reflexionar sobre tot allò que açò comporta: una bona formació dels docents quant a quasi tot tipus de tecnologies i, sobre tot, convenciment de que estem fent una cosa profitosa per als nens i nenes de la nostra aula.
Així doncs, i després de llegir el document sobre les competències en educació audiovisual que es pretenen per a l'alumnat, m'he adonat de que hem de “posar-nos les piles”. Tots i totes sabem que els docents hem d'estar en continu reciclatge, hem d'estar informats sobre nous temes o metodologies per a tractar en l'aula. De la mateixa manera, doncs, no podem donar-li l'esquena a una realitat que ens envolta.
Amb aquesta reflexió, he de dir que m'ha decepcionat una miqueta el fet de comprovar que no tinc totes les competències que haurà de tenir el meu alumnat en un futur (encara que aquestes es refereixen, més bé, a la E.S.O.). Però bé, cal pensar en possitiu i confiar en què tinc temps, ganes (imprescindible) i, per què no dir-ho, confiança (cosa que abans no tenia) en les TIC.
Tanmateix, cal tenir en compte que, sinó tenim moltes d'aquestes competències és perquè no hem tingut una educació que les incloguera. Ara els temps han canviat i els nostres xiquets-es necessiten adaptar-se i involucrar-se en el món de les TIC, i nosaltres també!
Entre les competències que no tinc ben assolides puc destacar, especialment, aquelles que es refereixen a aspectes conceptuals. Per exemple, no conec la història dels avanços tecnològics; no estic informada sobre les tècniques, components i característiques d'alguns mitjans audiovisuals; i no he adquirit una terminologia adequada per a parlar d'aquests mitjans.
En canvi, crec que la majoria de les competències referides als procediments i les actituds, les tinc prou clares i assolides. De fet, són aquestes les que em pareixen realment importants, destacant aquelles que es relacionen amb l'esperit crític que volem transmetre en l'escola. Penso que és imprescindible ajudar als xiquets-es a analitzar, seleccionar i criticar allò que veuen. L'alumnat i nosaltres, les mestres, hem de tenir clar que, els missatges que rebem dels mitjans audiovisuals (sobre tot els procedents de la publicitat), transmeten certs valors i formes de vida que, moltes vegades, no són els adequats.
Per últim, volia dir que aquesta reflexió és necessària. Però no només per a aquelles persones que volen dedicar-se a l'educació, sinó també per a aquelles que ja treballen com a docents.